Col·laboració any 2019

El plataner de la bassa El Navarro

Asseguts plàcidament, a l’ombra del bosc

escoltem, del vent, una delerosa llegenda.

Velles cròniques parlen d’un viatger

que a peu trepitjava muntanyes i valls,

i, finalment, vençut i assedegat

al terra lliurà el seu humil cos.

Així que despertà veié, al seu costat,

un bassal d’aigües generoses i netes

que regaven amb fruïció oliveres i bancals.

I mentre remullava el seu cos amb deler,

descobrí la vista que al fons s’esqueia:

la serra coronada pel castell dels moros

derrotats pels cristians en dura conquesta.

I als peus del castell,en processó perenne,

 cingles de llars contemplaven la història.

Sadollada i reconfortat, la set i l’esperit,

tot desoint els designis del seu cor,

aquell rodamón mamprengué de nou camí

el seny i el temps li exigien el retorn.

Abans, però, volgué agrair la benaurança,

una mena de justícia vers aquell acte d’amor.

Amb mans i ungles, a la terra féu un solc,

i una llavor petita hi fou colgada de terra i saó.

Els anys permeteren, amb fina precisió,

 aquell arrel fruir en arbre grandiós,

 covant el mateix lloc, on feia molts anys

rendit caigué el traginer venturós.

Un tronc robust dóna plena vida

al nou caminant que hi roman palplantat,

mentre que fa guaita de la serra i castell

envoltades de cases i despenjats carrers.

Dones i homes del poble biarut,

 escolteu silents amb oïda amatent

aquesta rondalla per boca del vent

explicada a tothom, que resta assegut,

mentre que en fa, de l’ombra, rebost,

 sota el recer del fullam verd i fosc

d’aquest plataner de frondosa virtut.

                                                 

- Francesc Pou -