Efígie
mora, de cristiana fe
La
Mahoma de Biar
menja
rotllets i fogasses.
Se
l’emporten a Villena
i
la inflen a remolatxes.
(Popular
de Biar)
Impàvida i gran,
esvelta i fornida,
generós símbol de
la festa i del cant.
Aduladora perenne
de danses i versos
que hom balla i
entona per l’estret del carrer.
Guaita impassible,
des del merlet del castell,
del poble que
t’eleva a les alçades de la festa,
per presidir
silent, majestuosa, enlairada,
parlaments de
guerra, esclat de festa en llibertat.
Als teus peus, Biar
es torna dansaire,
i en silenci
escolta el vers estrafet.
T’aclama i et balla
en tendre comiat,
i pacient t’hi
espera, a la fi de l’estiu,
quan la vella
Torreta salude el retorn.
I tant se val fos Villena
o el món,
o l’indret més ocult
d’un jardí esquerdat:
Les teues arrels
s’estenen ben fermes,
fidels al lloc on, cada primavera,
mare i morada
hauràs de trobar.
Amb un lleu somrís,
plàcid, sorneguer,
i moviments
mecànics de braços i cap,
vindicaràs el seny,
el desig de romandre
al poble que sempre
t’ha sabut estimar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada