Camí
del Reconco
Saludes
de bon matí
la
senda que haurà de menar
les
teues passes, tendra imatge
diluïda
d’un vell somni.
Ermita
enrere, tot serà
un
feixuc camí cap al damunt
fet
amb botes gruixudes
que
s’apresten a trepitjar el silenci.
Enyoraràs
gelós, el doll d’aigua
tentinejant
de la Font de
Soriano,
la
suor que et regalima fins
al
cor, i uns batecs repetits
a
colps de pal sobre el terra.
Fins
i tot el cant dels grills
esdevé
emprenyador
quan
arribes a la feréstega cruïlla
on
hauràs de decidir, tard o d’hora,
un
rumb incert dibuixat a la plana
del
silenci dels pins
i
la xafogor del vent que s’hi encalma.
Hi has
arribat, i potser l’amplària
de
la vista que s’hi albira
no
és res més diferent
que
la diversitat d’una vida,
amb
tot de camins, verals i cruïlles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada