Col·laboració any 2012

Pujarem dalt al Santuari

i de la placeta estant, bressarem l’aire

mentre que la tarda, dolçament,

se’ns adormirà a les mans,

davant la vista incompleta

d’un horitzó finit de núvols i muntanyes

que cada vespre aprén a inventar-se.

Foragitats els deliris, roman la incertesa

i un bull d’onades esgarren la memòria,

l’ocàs dels déus minven l’ànsia

i l’esma gairebé esdevé eterna.

- Francesc Pou -