Aquest primer any hi vaig col·laborar amb un poema, el qual vaig concebre com un plànol sentimental i de la memòria del poble. Heus ací els versos...
Plànol
Carrer Major, fermall de la memòria,
Santuari de la Mare de Déu, soliloqui del
silenci,
Font del Pàixaro, l’alegria hi raja a pleret,
més delerosa, la font del vetust plataner.
Penya Tallada, murada de fosca ombra
Reconco enllà, somnis que s’hi enlairen.
Penya del Frare, guaita un dolç avenir.
L’Aler regalima verd pels obscurs viaranys.
La Cova Negra cerca opuscle de primitiu
albir.
Arc del Jesús i Torreta de Muça,
obagues de candorosa història
que per Sant Roc esclata en joc infantil.
Carrils
i Postics, cadenat d’essències,
clouen les portes de l’assenyat castell
per
on s’albiren passat i ermites
i l’horitzó desafia la versemblança de
tostemps.
- Francesc Pou -
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada