Hivern a Biar
Temps de fredor als ulls
i de nafres roents per l’acció
percussora
del vent i de l’aigua.
Les veles blanques del record
s’apresten a caure
per sobre d’hortes i molins.
Dibuixar un camí de sol
al guaret dels somnis
per retrobar de nou
la xafogor llunyana
és un exercici ingràvid
que conhorta però no empaita.
La grisor de les parets del castell
es tornarà tèbia, obsedida
per la feble lluïssor d’una
nuvolada que es vol perenne.
Les cases majestuoses,
enlairades
sobre els deserts carrers,
han emmudit per assaborir
el somni més llarg,
fins que miradors i finestrals
s’obriran de bell nou
per escrutar
les primeres passes
de la primavera.
- Francesc Pou -
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada