El plataner de la bassa
El Navarro
Asseguts
plàcidament, a l’ombra del bosc
escoltem, del vent,
una delerosa llegenda.
Velles cròniques
parlen d’un viatger
que a peu
trepitjava muntanyes i valls,
i, finalment,
vençut i assedegat
al terra lliurà el
seu humil cos.
Així que despertà veié, al seu costat,
un bassal d’aigües generoses i netes
que regaven amb fruïció oliveres i bancals.
I mentre remullava el seu cos amb deler,
descobrí la vista que al fons s’esqueia:
la serra coronada pel castell dels moros
derrotats pels cristians en dura conquesta.
I als peus del castell,en processó perenne,
cingles de llars contemplaven la
història.
Sadollada i reconfortat, la set i l’esperit,
tot desoint els designis del seu cor,
aquell rodamón mamprengué de nou camí
el seny i el temps li exigien el retorn.
Abans, però, volgué agrair la benaurança,
una mena de justícia vers aquell acte d’amor.
Amb mans i ungles, a la terra féu un solc,
i una llavor petita hi fou colgada de terra i saó.
Els anys permeteren, amb fina precisió,
aquell arrel fruir en arbre
grandiós,
covant el mateix lloc, on feia
molts anys
rendit caigué el traginer venturós.
Un tronc robust dóna plena vida
al nou caminant que hi roman palplantat,
mentre que fa guaita de la serra i castell
envoltades de cases i despenjats carrers.
Dones i homes del poble biarut,
escolteu silents amb oïda amatent
aquesta rondalla per boca del vent
explicada a tothom, que resta assegut,
mentre que en fa, de l’ombra, rebost,
sota el recer del fullam verd i
fosc
d’aquest plataner de frondosa virtut.
-
Francesc Pou -
