Per a cada estona de silenci
en sobren paraules,
i hi fem, llavors, distreta,
la mirada de l’absent.
No hi ha res que ens done
certesa
ultrapassant,
més enllà d’un mirall
misteriós,
un fort sentiment de
recança,
que ens fa sotrac a les benes.
I la sang estimba
rotllanes
de sobtada temença,
quan la gaubança, a penes,
pot conquerir allò que ja tenia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada