Ansiosa empeny la voluntat
pel bell dintre del seny
i de la raó més quimèrica.
El tràfec de la il·lusió
belluga, potser indrets
amagats sota el cor.
Hem bastit, però,
un pòsit per a la
indulgència;
una drecera per on,
plàcidament,
camine l’esperança.
Un eixam de petits llums,
que, instintivament,
facen senyal
en la llarga nit del
silenci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada