Ha conclòs el temps
d’esperar
la vinguda d’un nou dia,
amb la força encoratjada
que ens atorga la incertesa
del misteri.
Dies vindran
on tot serà prefixat
d’antuvi,
sense cap escletxa a la
improvisació;
on tot allò motivant i
suggeridor
esdevindrà obligatori i
indefugible.
Per tal de no alimentar
l’esma,
més enllà d’uns límits
que estimo convenients,
deslliure la mirada al record
i, amb innocència calculada,
faig barreja dels meus
somnis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada