Deslliurem els nostres cossos
a l’amarg recer de la tarda.
Un aspre llum s’esmicola
per un tou atzar que ens
nega
silencis.
Carenes d’argent van
degotant
dolces ombres,
fals concepte d’allò que
ens ha estat donat.
Al capdavall,
tot allò que ens envolta
ara, sembla dòcil
i quelcom transparent.
Acceptem,
sense cap mena de lleis
ni savis principis,
aquesta pretesa naturalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada