Comença a ploure,
fa fred
i aviat tot serà foscor.
La ciutat dels somnis
obre les seues portes,
i, amb ritme de vell
rellotge
de calculada calma
un panteix d’hores anirà
dibuixant.
Tèrbol i escumós paisatge,
parany de moltes penes,
caliu de noves ansietats.
Cada gota fa nosa
mullant gorgs en el desig.
Que lluny resta, records
enllà,
el tremp fervorós que
enlairava
l’ànima, l’heura joliua
que commovia el temps!
Atrapats en un món estamordit
de malsons perennes i febles
desigs
amb prou feines encertem a
moure
els fils que enlairen la vella recança,
i, obsedits i fonedissos,
engeguem l’amarga cursa de
l’enyor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada