Declaració

És quan escric aquestes ratlles

que m’acompanya un dolç llevant,

i em branda l’esperit i em reviscola el seny.

Som allò que som, perquè ens han fet

fills d’un temps fosc i d’absències,

on poc a poc hem anat cruspint

espurnes d’un foc, caliu d’un futur

que somniem lluny, però possible.

No ens atabala la consciència

saber que encara som a temps,

i que un somni pot esdevenir

proposta dibuixada d’un temps

que ha d’arribar.

Restem però, a l’espera,

i aquest silenci traeix el cor.

Ens pertanyen unes nits

que no reclamem,

i no albirem pas l’horitzó

com un llum d’un anhel.