va bevent els primers glops de l’albada,
amb la sabor amarga de la nit fosa
i el cant neguitós de les aus temprades.
Per sobre del record hi suren molts anys
d’enganys i il·lusions, de grans projectes
lliurats a l’atzar amb jovenívola esperança.
Omplim el destí d’onades d’ira i d’odi,
mentre divaguem per la vida
a la recerca inútil de nous sentiments.
El cor s’hi rebel·la dòcil i humà,
i
amb feixucs batecs, encoloma la sang.
L’esguard, perdut rere un vell finestró,
ha solcat cel i terra, un univers de somni i por.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada